LA SORT DEL MEU DESTÍ

ISIDRE ESTEVE

El llibre “LA SORT DEL MEU DESTÍ” és escrit per Isidre Esteve, amb un pròleg d’Antoni Bassas. És de l’Edició de Manuel Franco. La idea original és d’Ara Llibres (ARA LLIBRES, S.C.C.L.). La seva primera edició va ser al 28 de Març del 2008. Ha estat un llibre molt comprat el dia de Sant Jordi, sobretot per la gent que seguia l’Isidre en la seva carrera i gent aficionada al motor. A la gent li va captivar molt que se’n sortís i que ho intentés afrontar i per això la majoria han triat aquest llibre.

El llibre tracta sobre la vida d’Isidre Esteve, el famós pilot de motos català. Després de molts anys de vida competint i guanyant-se la reputació del públic va tenir un accident a la competició del Dakar i el va deixar sense mobilitat a les cames. Ara ha d’afrontar aquest futur, i s’ha d’adaptar a la seva nova vida. No només parla de la seva vida professional, és a dir, també explica coses a part, coses personals. El llibre explica també tot el que ha arribat a patir amb aquesta lesió; els esforços realitzats i la manera de mirar endavant per afrontar un nou futur.

“La sort del meu destí” és una autobiografia d’Isidre Esteve on explica, de manera estructurada, la vida que ha dut a terme des del seu accident. El llibre és de ritme tranquil, però alhora et fa estar molt atent, tant en el seu esforç com en la seva felicitat i la seva família, amics i coneguts que l’han ajudat a afrontar-ho. Parla sobretot d’un lloc, una competició; el Dakar, el lloc que li ha donat emoció i alegria a la seva vida durant molts anys, però també el lloc que l’ha fet canviar. L’autor pensa que què li hagués passat si no li hagués passat això, tots els esforços i patiments que ha hagut de fer per afrontar la mort l’han fet rumiar més, pensar més sobre el valor de la vida i ell es pregunta: perquè si la vida amb un dia m’ha canviat, no em podria tornar a canviar? Sap que aquesta pregunta té una resposta clara, però el que ha de fer, és tirar endavant i viure la vida minut a minut.

Reconec que el llibre captiva, et fa estar posat al cent per cent en el paper de l’Isidre; afrontes cada patiment, cada moment de felicitat i cada moment d’odi i tristor com si et passés a tu. Admires l’esforç i la manera de veure el món d’una persona que ha canviat radicalment de vida. Recomano el llibre a tota la gent que pateixi i s’intenti esforçar per aconseguir alguna cosa, algun desig, perquè els prometo que aquest llibre els ajudarà i els motivarà per fer-lo realitat.

DIARI PERSONAL:

PROBLEMES AL VESTUARI:

Dimarts 27 de Maig del 2008.

Quan estàvem entrenant a handbol hem fet una brometa a dos o tres jugadors de l’equip. Els hi estàvem fent una gracieta dient que eren “maricons”. La nostra intenció no era pas ofendre’ls, només volíem fer riure als altres companys. No hem fet pas una broma de mal gust, a més a més, ells semblava que s’ho estaven passant bé perquè també reien. Un d’aquests nens dels quals estàvem fent la broma havia causat problemes al principi de temporada perquè era molt sensible i sempre li deia qualsevol cosa que li molestés a la seva mare i ella es queixava. Després hem marxat tots a casa, tots estàvem contents perquè havia estat un entrenament divertit.

Dimecres 28 de Maig del 2008.

Durant la classe he estat rumiant, pensava que potser no havia d’haver fet la broma a l’Oriol Castañé, perquè és molt sensible i potser li ha afectat. Després de pensar durant una bona estona he arribat a la conclusió que no havia passat res perquè no s’havia queixat i a més a més ell també reia. A la tarda ja hi he deixat de pensar perquè era una tonteria perdre el temps amb una cosa que només feia que entrar preocupació al cos i que no tenia ni cap ni peus que m’hi trenqués el cap.

Dijous 29 de Maig del 2008.

En el moment en que he entrat al vestuari m’han comentat els meus companys d’equip, que van a l’escola de Sant Esteve amb l’Oriol Castañé, que estava molt ofès i que ha deixat l’handbol perquè deia que els de segon any el discriminàvem. Tothom de l’equip, fins i tot els amics íntims de l’Oriol, ens feien costat i deien que s’havia passat; que no sabia acceptar una brometa que li va tocar a ell un dia i que cada dia en fem a tothom, tant pot ser a mi, com a l’Adrià, com a en Maiol, com a qualsevol persona de l’equip.
Quan va arribar l’entrenador ens va renyar moltíssim i va dir que no li importava gents la nostra evolució com a jugador si abans no sabem ser persones. Dit això va dir que no ens volia entrenar més i va marxar per la porta. Ens va entrenar el segon entrenador i va ser un entrenament tranquil i sobretot pensatiu, tothom estava callat i disgustat.

En acabar l’entrenament vam discutir tots els de l’equip sobre la qüestió i vam arribar a la conclusió que els del seu institut parlarien amb ell i que no havia fet el correcte.

Divendres 30 de Maig del 2008.

Després de fer un treball de matemàtiques amb uns amics vam anar a practicar futbol a les pistes de Sant Esteve. Vam estar jugant una hora i ens vam trobar amb un nen de l’equip. El vam anar a saludar i ens va dir que el nostre entrenador havia anat expressament al col·legi a parlar amb els jugador a veure que passava. Es veu que l’entrenador ho havia entès i ja no estava tan disgustat.

Dissabte 31 de Maig del 2008.

Abans de jugar el partit contra el Granollers A ( campions de Catalunya ) l’entrenador ens ha reunit al vestuari per comentar els problemes amb l’Oriol i ens ha dit que deixéssim de pensar-hi i que acabéssim la temporada bé, però que li agradaria que els implicats li demanessin disculpes, però que això era cosa nostra.

Diumenge 1 de Juny del 2008 .

A la tarda he trucat a l’Oriol per demanar-li disculpes, però li he dit que trobava que s’havia passat i que si l’havia ofès que ens ho podia haver dit i nosaltres haguéssim parat perquè no som pas males persones. Al final tot s’ha mig arreglat i l’any que ve serà una altra temporada.

Pep Altimira Esteve

2n B

Català

Anna Ma Ribas

IES Reguissol