LA SORT DEL MEU DESTÍ

ISIDRE ESTEVE

El llibre “LA SORT DEL MEU DESTÍ” és escrit per Isidre Esteve, amb un pròleg d’Antoni Bassas. És de l’Edició de Manuel Franco. La idea original és d’Ara Llibres (ARA LLIBRES, S.C.C.L.). La seva primera edició va ser al 28 de Març del 2008. Ha estat un llibre molt comprat el dia de Sant Jordi, sobretot per la gent que seguia l’Isidre en la seva carrera i gent aficionada al motor. A la gent li va captivar molt que se’n sortís i que ho intentés afrontar i per això la majoria han triat aquest llibre.

El llibre tracta sobre la vida d’Isidre Esteve, el famós pilot de motos català. Després de molts anys de vida competint i guanyant-se la reputació del públic va tenir un accident a la competició del Dakar i el va deixar sense mobilitat a les cames. Ara ha d’afrontar aquest futur, i s’ha d’adaptar a la seva nova vida. No només parla de la seva vida professional, és a dir, també explica coses a part, coses personals. El llibre explica també tot el que ha arribat a patir amb aquesta lesió; els esforços realitzats i la manera de mirar endavant per afrontar un nou futur.

“La sort del meu destí” és una autobiografia d’Isidre Esteve on explica, de manera estructurada, la vida que ha dut a terme des del seu accident. El llibre és de ritme tranquil, però alhora et fa estar molt atent, tant en el seu esforç com en la seva felicitat i la seva família, amics i coneguts que l’han ajudat a afrontar-ho. Parla sobretot d’un lloc, una competició; el Dakar, el lloc que li ha donat emoció i alegria a la seva vida durant molts anys, però també el lloc que l’ha fet canviar. L’autor pensa que què li hagués passat si no li hagués passat això, tots els esforços i patiments que ha hagut de fer per afrontar la mort l’han fet rumiar més, pensar més sobre el valor de la vida i ell es pregunta: perquè si la vida amb un dia m’ha canviat, no em podria tornar a canviar? Sap que aquesta pregunta té una resposta clara, però el que ha de fer, és tirar endavant i viure la vida minut a minut.

Reconec que el llibre captiva, et fa estar posat al cent per cent en el paper de l’Isidre; afrontes cada patiment, cada moment de felicitat i cada moment d’odi i tristor com si et passés a tu. Admires l’esforç i la manera de veure el món d’una persona que ha canviat radicalment de vida. Recomano el llibre a tota la gent que pateixi i s’intenti esforçar per aconseguir alguna cosa, algun desig, perquè els prometo que aquest llibre els ajudarà i els motivarà per fer-lo realitat.

DIARI PERSONAL:

PROBLEMES AL VESTUARI:

Dimarts 27 de Maig del 2008.

Quan estàvem entrenant a handbol hem fet una brometa a dos o tres jugadors de l’equip. Els hi estàvem fent una gracieta dient que eren “maricons”. La nostra intenció no era pas ofendre’ls, només volíem fer riure als altres companys. No hem fet pas una broma de mal gust, a més a més, ells semblava que s’ho estaven passant bé perquè també reien. Un d’aquests nens dels quals estàvem fent la broma havia causat problemes al principi de temporada perquè era molt sensible i sempre li deia qualsevol cosa que li molestés a la seva mare i ella es queixava. Després hem marxat tots a casa, tots estàvem contents perquè havia estat un entrenament divertit.

Dimecres 28 de Maig del 2008.

Durant la classe he estat rumiant, pensava que potser no havia d’haver fet la broma a l’Oriol Castañé, perquè és molt sensible i potser li ha afectat. Després de pensar durant una bona estona he arribat a la conclusió que no havia passat res perquè no s’havia queixat i a més a més ell també reia. A la tarda ja hi he deixat de pensar perquè era una tonteria perdre el temps amb una cosa que només feia que entrar preocupació al cos i que no tenia ni cap ni peus que m’hi trenqués el cap.

Dijous 29 de Maig del 2008.

En el moment en que he entrat al vestuari m’han comentat els meus companys d’equip, que van a l’escola de Sant Esteve amb l’Oriol Castañé, que estava molt ofès i que ha deixat l’handbol perquè deia que els de segon any el discriminàvem. Tothom de l’equip, fins i tot els amics íntims de l’Oriol, ens feien costat i deien que s’havia passat; que no sabia acceptar una brometa que li va tocar a ell un dia i que cada dia en fem a tothom, tant pot ser a mi, com a l’Adrià, com a en Maiol, com a qualsevol persona de l’equip.
Quan va arribar l’entrenador ens va renyar moltíssim i va dir que no li importava gents la nostra evolució com a jugador si abans no sabem ser persones. Dit això va dir que no ens volia entrenar més i va marxar per la porta. Ens va entrenar el segon entrenador i va ser un entrenament tranquil i sobretot pensatiu, tothom estava callat i disgustat.

En acabar l’entrenament vam discutir tots els de l’equip sobre la qüestió i vam arribar a la conclusió que els del seu institut parlarien amb ell i que no havia fet el correcte.

Divendres 30 de Maig del 2008.

Després de fer un treball de matemàtiques amb uns amics vam anar a practicar futbol a les pistes de Sant Esteve. Vam estar jugant una hora i ens vam trobar amb un nen de l’equip. El vam anar a saludar i ens va dir que el nostre entrenador havia anat expressament al col·legi a parlar amb els jugador a veure que passava. Es veu que l’entrenador ho havia entès i ja no estava tan disgustat.

Dissabte 31 de Maig del 2008.

Abans de jugar el partit contra el Granollers A ( campions de Catalunya ) l’entrenador ens ha reunit al vestuari per comentar els problemes amb l’Oriol i ens ha dit que deixéssim de pensar-hi i que acabéssim la temporada bé, però que li agradaria que els implicats li demanessin disculpes, però que això era cosa nostra.

Diumenge 1 de Juny del 2008 .

A la tarda he trucat a l’Oriol per demanar-li disculpes, però li he dit que trobava que s’havia passat i que si l’havia ofès que ens ho podia haver dit i nosaltres haguéssim parat perquè no som pas males persones. Al final tot s’ha mig arreglat i l’any que ve serà una altra temporada.

Pep Altimira Esteve

2n B

Català

Anna Ma Ribas

IES Reguissol

LES DEU COSES QUE S'HAN DE FER PER GUANYAR-TE EL RESPECTE D'UN ENTRENADOR

1. Perquè un entrenador et respecti i et tingui confiança és molt important arribar puntual a l'entrenament, sinó, t'espera una "bronca" impressionant.
2. La normativa en que més es fixen és si vas als entrenaments o no; només hi pots faltar els dies que estiguis més ocupat per la feina o tinguis un compromís important (metge, dentista, viatge,etc.).
3. Si vols jugar més temps en els partits, has de tenir un bon rendiment durant la setmana; això comporta esforçar-te al màxim i tenir una bona actitud.
4. Sempre va bé fer algunes brometes divertides amb l'entrenador i que rigui, així fas que s'ho passi bé amb tu i també que et vagi tenint més confiança. Però sempre és important no passar-se amb les gracietes, n'has de fer poques, però divertides.
5. En les festes importants com el seu anviersari o el seu sant, l'hi has de fer una festa sorpresa. I sobretot fer-li alguna cosa original.
6. Quan s'acaba la setmana, normalment es fa un partidet, en aquest moment has de deixar anar tota la teva voluntat i atacar i defensar com no ho havies fet mai. L'entrenador es quedarà amb la teva imatge pel partit del cap de setmana i és més probable que juguis més temps.
7. Quan et lleves el dissabte al matí i saps que al cap de mitja horeta has de jugar, us recomano no menjar gaire cosa per esmorzar, ni inflar-te d'aigua, amb un suquet i una barreta de xocolata ja és suficient. D'aquesta manera arribaràs al partit en plenes condicions.
8. Per fi ha arribat l'hora de deixar-ho tot a la pista però, abans de començar, ens hem de reunir als vestidors i planejar les jugades; en aquest moment has d'escoltar o si més no, fer-ho veure ( perquè és molt complicat entendre-ho tot ).
9. Quan jugues al partit el més important és fer el que et diu l'entrenador, si et diu que el defensis tancant-lo cap a fora ho fas, si et diu que li vagis donant cops ho fas, si et diu que no pot rebre pilota ho intentes, ho has de donar tot tant si com no. I el més important, no queixar-te mai a l'àrbitre ni fer res que et pugui penalitzar, sinó aniràs a la banqueta directament.
10. Quan tot ja ha acabat i l'entrenador fa el típic discurs, has d'anar fent "si" amb el cap fins que marxi, després tens mitja hora llarga per disfrutar del plaer de la dutxa.

ESTÀ BÉ QUE HI HAGI MASCLISME?

La societat d'avui en dia és masclista, es pensa més en els homes que en les dones, tot i que va millorant amb el temps.

No estic d'acord amb el masclisme perquè hi ha dones que fent la mateixa feina que els homes cobren menys o directament ja no poden fer-la pel fet de ser dones; tot això és injust perquè ho poden fer igual de bé i tenen els mateixos drets, si una cosa t'agrada, tant ho pots fer sent home com dona.

Un exemple de masclisme està en els esports; tot i que hi ha més homes que el volen practicar, les dones haurien de tenir el mateix dret a practicar-lo si els agrada ( el futbol, el golf, l'handbol, etc. ). Normalment poden fer l'esport que volen, però no en les mateixes condicions que els homes.

En definitiva, a nivell laboral no hi hauria d'haver diferència de cap tipus entre home i dona. La societat masclista hauria de desaparèixer.

Josep Altimira

2nB

Català

Anna Ma Ribas

2007-2008

LA GIOCONDA

La Gioconda o Mona Lisa és un dels quadres més famosos del món. Apareix en multitud de llibres, resvistes, diaris, i pel·lícules contínuament i és una de les obres que rep més visitants: més de 20.000 persones cada dia.

El seu autor fou Leonardo da Vinci ( 1452-1519 ),va aprendre pintura i dibuix al taller de Verrocchio l'any 1470 i va continuar igualment amb les matemàtiques i la música. Leonardo era un gran dissenyador, va dissenyar obres i màquines magnífiques, però amb la mala sort de que cap d'elles va ser utiltzada. Una de les seves millors obres va ser La Gioconda.

La Gioconda és una pintura a l'oli sobre fusta del segle XVI. L'obra, un retrat que mostra mig cos, és una dona que mira a l'espectador amb una expressió més aviat enigmàtica, amb un estrany somriure.

La principal caracterísitca és el famós "sfumatto", una mena de broma o boira produïda amb la tècnica del difuminat, consisteix en la utilització de capes de vernís, donant la impressió que es fonen amb el seu entorn.

L'obra s'exhibeix en el Museu del Louvre, siutat a París. És un dels museus més importants del món. Conté col·leccions d'obres d'art provinents de civilitzacions, cultures i èpoques variades. Està format per unes 300.000 peces, de les quals 35.000 estan exposades.

EL MÓN ESTÀ PLE DE SOROLLS

Estic assegut al pati de casa meva, sento com passen cotxes i fan " Brrrmm!!, Mec! Meeec! ", també se sent un grill que fa un soroll semblant al d'un telèfon: Krrik!! Krrik!!. Quan el meu germà ha sortit a jugar a pilota, només s'ha sentit bots i tirs a la cistella, que feien " Bum, bum, bum, craasshH! ". Quan el meu germà s'ha començat a emprenyar a fet un soroll d'enfadat ( Grrrrrrrr!!) i ha entrat a dins fent un soroll de porta ( Boooom!!), som com gat i gos. He descobert que encara que estiguis a un lloc molt tranquil i aïllat, se sent algun soroll.

TOTS ELS HUMANS SOM DIFERENTS

Hola, jo em dic Josep però molts amics meus em diuen Pep. Aquest nom prové de l’hebreu. Els meus pares em van posar així perquè el meu avi i el meu pare també es diuen així i volien seguir la tradició. El meu nom ja m’està bé com és, ara mateix no me’l canviaria per cap altre. Tots els humans tenim una forma diferent de fer les coses, per exemple, jo em trobo intel·ligent, trec bones notes, però sóc bastant despistat i de seguida que no me n’adono ja he perdut qualsevol cosa. Si hagués de recollir totes les coses que perdo em quedaria geperut. Faig molt esport, cosa que no fa tothom. També sóc simpàtic encara que la meva cara és una mica seriosa. M’agrada molt el meu caràcter.El meu cos no és prim ni gras, és normalet. Últimament he anat creixent i també m’he anat aprimant. Una cosa del meu cos que m’agrada molt són els ulls, els tinc tancadets com si sempre m’acabés de llevar i d’un color marró com la sorra. El que no m’agrada del meu cos, és el meu cabell, m’agradaria tenir-lo llis i no ondulat . Però tothom és com és i cadascú ha d’estar content amb el que té.

Josep Altimira
Anna Mª Ribas
Català
2nB